1978-1979
Formació del grup
La Polla Records es forma a Salvatierra/Agurain (Àlaba, País Basc) l’any 1978-1979. Els membres fundadors són Evaristo Páramos (veu), Fernandito (bateria), Maleguin (baix), Txarly (guitarra solista) i Sume (guitarra rítmica). El nom del grup, controvertit i provocador, neix de l’expressió col·loquial “Me cago en la polla”, encara que inicialment pensaven que “records” significava rècords esportius i no discos.
9 de desembre de 1979 – Primer concert
La banda ofereix el seu primer concert al pub del seu poble, davant de tots els veïns que, segons paraules d’Evaristo, van “a veure què fan els bojos del poble”. És un concert desastrós però que genera una gran expectació.
1981
Primera maqueta: Banco Vaticano
La banda enregistra la seva primera maqueta anomenada Banco Vaticano, que mai no es publica oficialment. Durant aquest període, comencen a tocar per diferents indrets del País Basc i la resta de l’estat espanyol, encara que amb poca popularitat.
1983
¿Y ahora qué?
Octubre de 1983: Publiquen el seu primer EP ¿Y ahora qué? amb el segell independent Oihuka, contenint quatre cançons. Aquest treball crida l’atenció del productor Marino Goñi. Aquest mateix any, participen a Tudela en el concert contra l’OTAN, un esdeveniment clau que marca l’origen oficial del moviment Rock Radical Vasco.
1984
Salve
Publiquen el seu primer LP, Salve, amb 19 cançons sota el segell Oihuka i la producció de Marino Goñi. Aquest disc els catapulta a la fama i els converteix en una llegenda del punk peninsular. Aconsegueix certificació de disc d’or, encara que paradoxalment el grup rebutja el guardó. La banda comença a tocar en grans concerts amb freqüència.
1985
Revolución
Publiquen Revolución, amb Abel Murua (germà de Fernandito) substituint Maleguin al baix en aquest àlbum. Aquest mateix any toquen al festival Euskal Rock de Barcelona juntament amb Kortatu, RIP i Cicatriz.
1986
Incident de San Isidro
Maig de 1986: La Polla Records toca al Festival de San Isidro a Madrid (Casa de Campo) davant d’una gran audiència. Esclaten disturbis entre la policia i els fans quan el servei de seguretat intervé contra el públic que havia envaït l’escenari. La banda és acusada de no calmar els ànims i vetada per l’Ajuntament de Madrid.
Aquest mateix any, un incident greu fereix Txarly, forçant la banda a tocar només amb una guitarra fins a principis de 1988. També participen al Nicaragua Rock de Barcelona (10 de maig) amb Kortatu, Cicatriz, L’Odi Social i Últimos de Cuba. Evaristo fa un petit paper de matón en la pel·lícula Adiós pequeña d’Imanol Uribe.
1987
No somos nada
Sota el seu propi segell, Txaca Records (o Txata), publiquen No somos nada, un disc que rep crítiques dispars i no aconsegueix bones vendes. Malgrat això, conté temes importants per a la banda.
1988
Donde se habla
Tornen al segell Oihuka amb Donde se habla, rebent l’aclamació de la crítica i el públic, i impulsant de nou les seves vendes. Es diu que el tema “El avestruz” està dedicat a Eskorbuto, amb qui mantenen una agra disputa.
En directo
Aquest mateix any publiquen el seu primer directe En directo, gravat a la discoteca Ilargi de Lakuntza.
1989
10è Aniversari
Celebren el desè aniversari de la banda.
1990
Ellos dicen mierda, nosotros amén
Publiquen Ellos dicen mierda, nosotros amén, un dels seus discos més celebrats i un treball doble que mostra una major varietat musical sense perdre contundència lírica. La banda fa gires per Europa i Llatinoamèrica per primer cop, amb Mèxic com a única parada.
Los Jubilados
També aquest any publiquen Los Jubilados, el disc més estrany de la seva carrera. Inicialment concebut com un projecte diferent, pressions de la discogràfica els porten a publicar-lo sota el nom de La Polla Records. Amb trompetes, trombons, saxos, violins, piano i teclats substituint el so punk tradicional, és una àcida paròdia sobre la vellesa.
Oihuka els edita quatre discos recopilatoris: Volumen I, Volumen II, Volumen III i Volumen IV.
1991
Barman (maxisingle)
Publiquen el maxisingle Barman.
Conflicte legal
Un tribunal prohibeix l’ús del nom “La Polla Records” després d’una demanda presentada per Ángel, un antic enginyer de so de la banda des de 1991.
1992
Negro
Publiquen Negro (també anomenat “La Polla Records”), considerat per molts (i per la pròpia banda) com un treball menor. És un dels seus discos més foscos i pessimistes. Destaquen temes com “Europa”, “Memoria de muerte” i especialment “Capitalismo”. Per primera vegada graven un tema en una altra llengua que no sigui el castellà: en gallec, la llengua dels pares d’Evaristo.
1993
Hoy es el Futuro
Publiquen Hoy es el Futuro, un bon exemple de la ruptura amb l’estil tradicional de La Polla Records, mostrant una evolució musical significativa.
1994
Tragèdia: Mor Sume
El guitarrista i membre fundador Sume (Evaristo Rituerto) mor sobtadament d’un atac de cor. És un cop duríssim per a la banda.
Bajo presión
Malgrat la mort de Sume i ignorant la sentència judicial, publiquen Bajo presión sota el nom prohibit “La Polla Records”. Aquest és l’últim disc que publiquen amb aquest nom complet.
1996
Canvi de nom i Carne para la picadora
Obligats pel conflicte legal, canvien el nom a simplement “La Polla” i fitxen amb GOR Records. Publiquen Carne para la picadora, amb una portada que satiritza la col·lecció discotequera “Bolero Mix”. Per a molts fans de nova generació, aquest és el seu disc favorit.
1998
La Polla en tu recto
Després d’una nova gira mundial per Europa i Sud-amèrica, publiquen l’àlbum en directe La Polla en tu recto, l’últim realitzat amb el segell GOR. Aquesta gravació aconsegueix capturar amb èxit l’energia de La Polla sobre l’escenari.
1999
Toda la puta vida igual
Celebren el 20è aniversari gravant Toda la puta vida igual, publicat per Maldito Records (un segell valencià amb qui contacten durant una sèrie de concerts). És un retorn a les essències del punk del grup.
2000
Marxa de Txarly
Al gener, Txarly deixa la banda a causa de problemes de salut derivats d’un accident domèstic que afecta les seves funcions motores. És substituït per Jokin, antic membre de M.C.D.
2001
Bocas
Amb la nova formació publiquen Bocas, que inclou els dos únics temes en euskera del seu repertori. El registre sonor de la banda ha canviat significativament, amb algunes guitarres marcant nivells de hardcore accelerat.
Llibre: Por los hijos lo que sea
Evaristo publica amb Txalaparta un llibre d’històries breus titulat Por los hijos lo que sea, amb textos que van néixer a partir d’idees que anaven a convertir-se en cançons però finalment no van prosperar com a tals.
2002
3 de setembre – Mor Fernandito
El bateria i membre fundador Fernandito (Fernando Murua Quintana) mor als 40 anys víctima d’un atac de cor mentre es dirigia a l’assaig. La banda cancel·la els concerts restants de la gira. És el segon cop devastador després de la mort de Sume.
Canvis de formació
Després de la pèrdua de Fernandito, Jokin és acomiadat. Txiki entra a la guitarra i Tripi (Iker Igeltz) a la bateria.
2003
El último (el) de La Polla
3 d’agost: Després d’alguns concerts, incloent el Viña Rock, publiquen el seu últim àlbum: El último (el) de La Polla amb Maldito Records. És un disc premunitori de comiat.
Dissolució oficial
Amb la publicació d’aquest CD, s’anuncia la separació oficial del grup després de 24 anys d’història. Evaristo i Abel Murua són els únics membres originals que queden a la formació.
2005
Gatillazo
Evaristo funda Gatillazo amb Txiki i Tripi (els seus antics companys de banda) i Xabi (antic baixista de RIP), continuant la seva carrera musical amb nou material.
2019
Anunci del retorn
Març de 2019: Després de 16 anys de separació, La Polla Records anuncia el seu retorn per celebrar el 40è aniversari de la banda amb una gira especial.
Ni descanso, ni paz!
10 de maig: Publiquen Ni descanso, ni paz!, el seu quinzè LP i vintè llançament. El disc conté 19 temes dels seus tres primers àlbums (Salve, Revolución i No somos nada) regravats amb un so actual, més una cançó nova composta per Evaristo que dóna títol al disc. Produït per Haritz Harreguy als estudis de Usurbil (Guipúscoa). Assoleix el número 1 de vendes a Espanya la primera setmana.
Gira 40è aniversari
La formació del retorn està composta per Evaristo, Sume, Abel, Txiki i Tripi (els cinc components que van oferir els últims concerts del grup el 2003). Realitzen quatre concerts (València, Madrid, Bilbao i Barcelona) que congreguen més de 100.000 persones amb sold out en totes les dates. També giren per Llatinoamèrica.
2020-2021
Gira de comiat ajornada
La pandemia de COVID-19 obliga a ajornar la gira de comiat que havia d’incloure més cites. Finalment, s’anuncien una sèrie limitada de concerts que seran els últims de la seva història.
2021
Últims concerts – Desembre
17 i 18 de desembre: Doble concert de comiat al Buesa Arena de Vitoria-Gasteiz (després de diversos canvis de recinte des de Mendizabala a Iradier Arena). Acompanyats per El Drogas, Lendakaris Muertos, Kaótiko i Cerveza Suicida.
29 de desembre: Concert previst al Velódromo d’Anoeta (Donostia-San Sebastián) amb El Drogas i Lendakaris Muertos – finalment cancel·lat.
30 de desembre: Últim concert al WiZink Center de Madrid dins del festival Madrid Resiste, acompanyats per Reincidentes, Porretas i Rat-Zinger. Aquest concert marca la dissolució definitiva de la banda.
2022
Levántate y muere (CD/LP + DVD)
Publicació pòstuma del disc i DVD Levántate y muere, que recull imatges de la gira de comiat 2019-2021.
Llegat
La Polla Records és considerada una de les bandes de punk més influents del món de parla hispana, juntament amb grups com Eskorbuto o Kortatu. Van ser pioners del Rock Radical Vasco i una de les primeres bandes punk a cantar en castellà. Les seves lletres, escrites per Evaristo Páramos, han estat estudiades i analitzades, sent considerat un dels millors lletristes del rock espanyol.
Durant més de 40 anys, van disparar sense pietat contra el feixisme, el militarisme, el capitalisme, la religió, la democràcia representativa, la policia, el racisme i la desigualtat. Van inspirar milers de bandes de punk i rock a Espanya i Llatinoamèrica, demostrant el poder de l’autogestió i la connexió directa amb el públic, tot i la seva nul·la presència als mitjans de comunicació convencionals.
